Collit

Doncs si. Per mi, el collit és un gran invent…un invent que no va inventar ningú sino que fa anys, segles, que és aixi com funcionen les coses…fins que “nosaltres” els modernillos, vem decidir que era dolent per els nens…a qui se li devia acudir aixo?

en el dia a dia, em pregunto jo, qui s’ha de ficar en el que passa al meu llit? quan un te fills, una de les coses que més es critiquen és el collit. Que si després no marxen mai, que si la parella perd la intimitat, que si no apendran a dormir sols, que si no podràs dormir

Hi ha una frase que vaig llegir en un dels libres sobre criança que em va encantar…si tan dolent es que les fills dormin amb nosaltres, perque com adults tot el que volem es dormir acompanyats?
Perque el collit, no malacostuma els nens, que marxaran quan vulguin marxar (els meus encara no marxen pero segur que amb 12 anys no volen dormir amb mi); ni resta intimitat a la parella…tenir fills resta intimitat a la parella, i li treu temps i li suma cansament…pero el collit la fa tornar-se més original, la fa forçar la imaginació; el collit no et fa dormir pitjor…gràcies al collit és que vaig començar a dormir nits “senceres”, i si tens fills que és desperten continuament…és infinitament més comode que aixecar-se, anar a un altre habitació,…
i a la gent…que li importa? Cadascu ha de ser capaç de decidir que és millor per la seva familia. si a un li funciona, doncs benvingut collit. si un no s’hi troba còmode, doncs que no el practiqui. Pero he escoltat i llegit tantes vegades que la gent té vergonya de dir que el practica…quina llàstima. Perquè és una opció, jo la trobo maravellosa, i si donem la opinió de moltes coses…perquè no d’aquesta.
Jo donaré la meva. En el meu primer post-part…no sé si puc recordar algú que em suggerís el collit. La meva filla era incapaç de dormir-se tranquila, només li agradava el moviment..els braços, el cotxet, el cotxe…pero la cuna? no hi havia forma.
IMG_4576
Vaig començar a practicar collit a la siesta dels matins…la dormida con millor dormia…i amb el passar dels mesos…des de la despertada de les 6…des de la despertada de les 3…
totes dues vem començar a domir millor. I ellano es va acostumar a dormir al llit, li agrada dormir al seu.
Però sempre ha estat dolenta per dormir. Fins els 2 anys no va dormir una nit sencera, té malsons, terrors nocturns, no està tranquila si la deixes sola. Encara ara dorm a vegades amb nosaltres (té tres anys), però ella el que prefereix és dormir a la nostra habitació al seu propi llit. Des que vem trobar aquesta opció, nosaltres no patim les patades d’una nena que ja es fa fent gran i ocupa espai…i ella dorm tooota la nit (excepte quan tornen els terror) i dorm tranquila.
Ara  ens fa companyia el bebe, que si li agrada el collit, però que ja no és tant bebé i demana espai propi de vegades…i nosaltres ja comencem a trobar faltar ser quatre al llit 🙂
Sort que de vegades encara ens envaeixen totes dues…
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s