Petites Amistats

Com és d’important l’amistat, des que som petits.

Els amics, és igual si els veus tots els dies o un cop l’any, quan són amics de veritat, sempre estan, pel que necessitis quan ho necessitis. Al llarg de la vida un va aprenent que hi ha amics que tot i que els vegis 1 cop al mes o menys, sembla que us veiessiu cada dia, amics amb els que necessites estar en contacte continuo, amics que estan sempre, estiguis on estiguis vivint, i amics amb qui vas perdent contacte..i fins i tot amics que et decepcionen…hi ha de tot!. Un va aprenent amb el temps, pero viure el primers inicis d’amistat incondicional a través de les meves filles m’està fascinant. És una amistat tan pura…

Veig a la meva filla gran amb les seves millors amigues a l’escola bressol, i s’em trenca el cor de pensar que totes tres marxaran a diferents escoles en un parell de mesos…conseguirem que es segueixin veient? la intenció hi és, pero elles depenen de la disponibilitat de les mares i entraran totes a rutines noves; s’oblidaran unes de les altres? Amb quatre anys, és dificil de preveure.

Però les miro, tan unides, sempre presents als jocs imaginaris cada una quan estan cada una a casa seva, mimetitzades en algunes formes d’actuar inclus! i com els hi agrada quedar als vespres, o els caps de setmana, tot i que ja es veuen durant el dia a l’escola. M’encanta: és una amistat sincera, amistat ja amb conflictes, amb reconciliacions, amb mostres d’aquelles situacions que s’aniran trobant amb tots els amics que facin en el futur, pero molt pura i sincera.

Es tarea nostra, com a mares, ajudar-les a mantenir aquesta amistat, que de segur les ajudarà en la transició a l’escola de grans, que els donarà protecció, fins que elles vulguin!

pintacaras

La petita també comença amb la seves primeres amistats, que probablement no recordarà després, perquè encara no té dos anys, però ella en parla quan està a casa (dins el seu limitat vocabulari) i sempre abraça la seva amiga en marxar de l’escola.

Recordo les meves primeres amistats, també amb tres o quatre anys, pero clar, jo ja estava a l’escola, tenia 13 anys per davant per “decidir” si les mantenia o no. I en mantinc forces! les més importants, les primeres, les mantinc orgullosa! Dos dels meus primers amics de l’escola son a dia d’avui dels meus millors amics, amistats que es mantenen per molt que visquem lluny un dels altres, amistats que han passat per tantes coses…ells son els protagonistes dels meus primers records d’infància…son familia per mi!

cole

I també recordo les amistats que van arribar una mica més tard, les veines. Erem un grup de nenes que creixerien juntes compartin espais, i que, al cap dels anys, sento com a familia…Son les millors! La vida ens va portar per camins diferents, ens hem vist poc en algunes èpoques, però el sentiment de proximitat i familia seguia i segueix. La vida ha decidit que una d’elles tingui dues filles de les mateixes edats que les meves…que es porten tot just unes setmanes (i això que no ens vem posar d’acord cap dels dos cops)

Per coses de la distància, ens veiem poquisim, pero les nostres filles grans es consideren amigues…germanes em sentit que es deien entre elles!Es veuen només un cop l’any, normalment tot just dos o tres dies, i per molt timides que siguin, es com si sapiguessin que es veuen poquet, perque de seguida conecten, de seguida sembla que es coneguin a la perfecció, i s’entristeixen en despedir-se. Aprofiten el 100% del temps que tenen, durant la resta de l’any s’enrecorden de l’altra cada cop més…ho trobo tan entranyable!

LePlessis

Altres amistats venen després en el temps: jo trobo unes de les meves fortes les que fas a la universitat. Ja més grans, valorem molt l’amistat i a la universitat, envoltats d’hores de classe, estudi i festa, es fan amistats que t’acompanyen com si fossin de tota la vida, tot i que la universitat duri només 4 anys. Crec que les amistats universitàries son les que es fan més fortes en temps més curt. A la feina i en l’etapa com a pares, trobarem amics nous, farem molts coneguts, alguns bons amics, però son amistats que es construeixen més lentament i amics amics, pocs…crec! (sempre hi ha excepcions per tot es clar!)

Ei, i no puc oblidar les amistats dins la familia!! No puc parlar de l’amistat entre germans perquè la desconec, però tinc clar que n’apendré amb les meves filles. Però si puc parlar de les amistats entre cosins, aquelles figures familiars que no veus sovint però a qui sempre tens un carinyo especial, i que fan d’un diumenge un dia especial quan els veus. I també, aquelles persones que poder no son familia de sang, pero son familia de fet!

Moltes altres amistats els arribaran a les petites en els propers anys, i vull que les disfrutin totes: les noves, les velles, les primeres, les llunyanes, inclús les amistats familiars: els cosins. Els amics enriqueixen, acompanyen, i són petits grans tresors que s’han de cuidar, que t’ensenyen a compartir, a ser empàtic, i que et reconforten sempre.

Anuncis

2 thoughts on “Petites Amistats

  1. Retroenllaç: Etapes! | Aixi es com ho penso

  2. Retroenllaç: Cercle de confiança | Aixi es com ho penso

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s