Avui tocava convertir-se en l’inspector Gadget!

Quan una és mare (o pare) i té més d’un fill, de vegades sent que s’ha de convertir en un super heroi…el super heroi o el personatge de ficció que et vingui al cap dependrà del moment.

Avui, crec que a mi em tocava convertir-me en l’inspector Gadget, però no m’han avisat a temps, i m’he deixat la disfressa!!

Pujant de la piscina, 5 de la tarda. Pugen congelades, i això que només hem passat 5 minutos (als xilens els hi agrada refredar l’aigua de la piscina, i a la piscina sempre fa aire; el resultat…no hi ha qui es banyi!)

Total, van les dues boges per pendre un bany d’aigua calenteta. Desvesteixo una, que s’en va cap al bany, i mentre desvesteixo l’altre (no crec que es trigui més de 20 segons en treure un bolquer de piscina d’un bebe) i escolto “auuuuuuuuuuuuuuuu” Mentre barallava amb la cama de la petita que tenia enredat el bolquer pensava en els gadgetoprismátics que m’haurien anat la mar de bé! Volant cap al lavabo a veure que ha passat pensava en els gadgetopatins (perque pel crit tenia clar que no era greu pero si s’havia fet mal) 

El resultat, la gran (no em pregunteu com perque encara no ho he entes) s’havia recolzat d’una manera extranya a la tovallola dels peus que estava doblegada sobre la banyera per fer no sé què i se li ha relliscat la tovallola i ella s’ha relliscat ella i s’ha donat amb la barbeta a la banyera! (sort que la banyera qwue tenim té una protecció de plàstic que sino…) I on? juuuust on té els punts de l’ultim cop que va caure. Un punt obert, i un morat de grans dimensions (encara em pregunto que devia estar fent per donar-se tant fort…)

Però això encara no acava. Mentre li feia un reconeixement ràpid: on t’has donat? hi ha sang? falten dents? haurem d’anar al metge? i la petita entrava i sortia estresada del lavabo (es posa molt nerviosa sentint cridar la seva germana, que no parava de cridar) I com que no tinc gadgetomans extres i no la podia agafar…surt correns i sento “auuuuuuuuchiiiiiiiiiiii”

I en aquest moment jo pensava “i ara, que més?” doncs la petita, que entre l’estrés, la sortida de la piscina i que tot just comencem a treure-li els bolquers, s’havia pixat i relliscat amb l’aigua…i el cert és que per la posició que l’he trobat, el cop de costelles devia haver estat important.

Entre el cop i el fàstig que li va mullar-se  enbrutar-se, plorava d’una manera que deixava sord a qualsevol. On deiem que estàven les  gadgetomans? o el gadgetocoptero? Perquè clar, es pot crear més caos en menys temps?

Espero que peo proper día el meu instinto de superheroi m’avisi una mica abans per tenir-ho tot llest abanos que una tarda de piscina es converteixi en un dimarts caòtic!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s