Etapes!

Aquesta setmana tinc els sentiments a flor de pell, estic veient les meves filles avançar, tancar unes etapes per començar unes altres, i no sabria dir a qui li està costant més, si a elles o a mi.

La petita està deixant la “sala cuna”, el bressol pels més bebés de la guarde, per passar al següent nivell, aquell on ha de millorar el llenguatge, on ha de deixar els bolquers, on apendrà a dibuixar, a compartir, a córrer,…i ella no vol fer aquest canvi. Passa de ser la gran a ser la petita, deixa aquelles profesores que l’han abraçat, mimat, i cuidat durant els últims mesos, per trobar-se una classe molt més plena, molts més nens plorosos que saben perfectament on van i no volen quedar-se, una sala amb cares que no reconeix. És un canvi que no li agrada. I ella, quan arribem al matí i el seu pare la vol entrar, em busca, em mira, i crida els noms de les seves antigues professores, i va dient que no. I em mira a mi. I no sé com explicar-li. I em sap greu no poder tornar-la a la classe d’abans,perque jugui i s’estigui tranquila en el seu entorn conegut. Se li passarà, ho sé, però no m’agrada que ho passi malament.

I la gran…la gran acaba de deixar la guarderia. Després de tres anys, deixa un entorn que per ella és una segona casa, un lloc on ha crescut com ha persona, on s’ha alliberat de part de la seva timidesa i s’ha sentit prou còmoda com per inventar jocs, com per ser ella la que s’aixeca a respondre la profesora quan pregunten, com per ajudar ella els companys quan els hi passa alguna cosa. És la classe on ha fet les seves primeres amigues, amigues de veritat. Aquelles de les que parles quan arribes a casa, que és igual que les vegis tots els dies però vols que vinguin el cap de setmana, aquelles que no poden faltar al teu aniversari, les que nombres quan inventes jocs imaginaris. I aquesta etapa, l’hem tancat

Hem passat per moltes coses a la guarderia. Hem passar moments complicats, pero també molt i molt bons, sobretot l’ultim any, on l’equip educatiu a fet les mil maravelles del grup que tenia a càrrec. Ala churun l’han ajudat a creure més en si mateixa, a defensar les seves opinions, a expressar sentiments, l’han ensenyat a creixer.

Com ens deia la professora “no és la mateixa que quan va arribar a aquest nivell l’any passat, la trobaré molt a faltar”

L’entorn i l’equip educatiu ara eren un entorn segur per la petita gran. Ella encara no sap que vol dir haver deixat d’anar-hi, no sap que molts dels seus amics, que es distribueixen per la ciutat a les escoles que trien els seus pares, no els tornarà a veure. Ella que segueix confonent-me amb a seva profe, a la que ha estimat com a part de la familia. Hem vist llàgrimes l’ultim dia (i moltes més que hem aconseguit amagar) , em vist abraçades que no s’havien vist abans, em pogut veure el carinyo i l’estima que li tenien a la churun els companys i les profesores, amb el mural de comiat que li han preparat, amb dibuixos, amb frases típiques, amb bons desitjos.

Ara tenim uns dies de descans per païr tot això, per prepara l’entrada a l’escola, una escola amb instalacions que faran les delicies de la churun, però també plena de cares noves. amb un idioma estrany i nou, amb altres rutines, altres costums, altres jocs. a una classe on els alumnes ja es coneixen.

De tot cor li desitjo que tot el que ha après aquest últim any amb les Natis y al Kati, l’ajudin en aquest moment, que l’ajudin a païr-ho bé…i acostumar-se ràpid!

Veure’m…de moment, només m’agradaria aturar el temps i que no passés tant i tant ràpid!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s