Ara fa 4 anys…per molts anys!!!

Ara fa 4 anys, aquí, al sur del món, a un país molt llunyà de tot i tots, la terra va decidir fer una sacsejada….i una de les bones.

No havia viscut mai un terratrèmol, i tampoc sabria dir si el vaig viure ven viscut. Va ser fort (no un terratrèmol com els que li diuen a Espanya…un dels de veritat, de 8,8 richter) Però no sé si el vaig viure al 100%, perquè a la familia viviem un altre moment. La petita ara gran estava a punt de néixer…i jo estava concentrada en ella…

Ara fa 4 anys, que vaig entendre perquè s’hava inventat l’épidural…

Ara fa 4 anys que vaig perdre la poca vergonya que tenia, amb tot aquell “nude show” que protagonitzes en un part

Ara fa 4 anys, el meu metge i la meva matrona (tot i passar de mi a estones, preocupats per les seves families) es van convertir en els meus herois, i en els meus amics.

Ara fa 4 anys, vaig entendre què és oblidar el dolor en dècimes de segon, quan sents plorar la criatura que portaves a dins, i saps que tot ha anat bé.

Ara fa 4 anys, que vaig entendre que és l’amor incondicional i infinit, diferent de l’amor pels pares, diferent de l’amor de parella, aquell amor sense límits que sents només mirar la teva criatura.

Ara fa 4 anys que vaig somriure feliç, pensant que ja era mare, i em vaig omplir de mil i una preocupacions per la meva filla un segon després.

Ara fa 4 anys que omples la casa amb la teva manera de ser, tan moguda, tan enèrgica, tan tossuda, tan eixerida,an tendre, tan tímida i tan divertida.

Ara fa 4 anys que vas començar la teva lliço de filla a mare, per ensenyar-me que els llibres no serveixen per res, que només cal que ens escoltem l’una a l’altre

Ara fa 4 anys que no em deixes dormir 🙂 però també fa 4 anys que compartim habitació, somnis, secrets, confidències, històries!

Ara fa 4 anys que m’ensenyes a entrendrem, perquè ets igual a mi fa molts anys, i que m’ensenyes a entrende’t a tu com sempre he volgut que m’entenguessin (quin lio de frase!)

Ara fa 4 anys que vaig descobrir que jo no tenia paciència infinita…

Ara fa 4 anys que m’ensenyes que no puc ser perfecta, que m’equivoco, per molt que no vulgui, però que la intenció de fer-ho bé compta, i compta molt.

Ara fa 4 anys que van començar les nostres desavinences, així com van començar les nostres reconciliacions silencioses i ràpides.

Ara fa 4 anys que vaig començar a defensar-te, perque et deixin ser com ets, sense intentar canviar-te (si no em van canviar a mi…)

Ara fa 4 anys que m’omples d’orgull facis el que facis, m’encanta veure’t créixer.

Ara fa 4 anys que em regales somriures, petons (abans pocs i ara molts), riures, històries, anècdotes, abraçades (algunes)

i fa 4 anys que t’estimo més que a ningú.

Feliç aniversari petita princesa, sigues sempre molt feliç i no canviis mai!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s