Quan arriba el segon

Aquest post va dedicat a una amiga, que m’ha fet recordar aquella època!

Durant l’embaràs de la meva primera filla jo llegia coses sobre embaràs, pero merament informatives (com és el bebé a la setmana 15, 20, 30), signes d’alarma i aquestes coses…al post part…al post part no vaig tenir temps de res. Una novata, un bebé, un viatge al cap d’un més i una boda per organitzar…no. no tenia temps. ni de blogs, ni de revistes, ni de google ni tan sols. Aixi que vaig intentar trobar el punt d’equilibri entre allò que havia pres en créixer, allò que em deien coneguts i pediatres, i el que a dins meu sentia que volia fer.

Durant el meu segon embaràs penso que a dins meu allò que “em feia soroll” smb el primer va despertar amb el segon. Vaig començar a interessar-me per webs i pàgines i llibres de criança natural, aquella que només pel nom em semblava més propera al que sentia, que el que escoltava. Vaig tenir molta sort de “trobar-me” amb aquestes lectures, de tenir el temps de llegir-les.

Tot i que per un costar van augmentar la ja de per si autoincrementada culpabilitat de les mares (perque clar, amb la meva primera filla ja l’havia liat una mica per no llegir-ho abans)…però, independentment de si he pogut seguir totes aquelles “recomanacions” que tant em van agradar o no, vaig apendre dues coses:

– una. La més important. Que el que jo sentia era el millor pel meu bebe. L’instint maternal existeix per una rao…i les mares no ho hem d’oblidar això.

– i dos. que una criança natural és possible en aquest mon de bojos. que és questió de preferències, de decisions, de prioritats, de moltes coses…però que si la vols, és possible.

Ara que ja van quasi dos anys d’aquella època, puc dir que també he après la força que té aquesta criança, les sentiments son molt nés intensos, t’omple d’una altra manera.

Això si (i això va per la meva amiga que sino encara l’enganyaré…) una casa amb dos nens petits no és fàcil: falta son, falta temps, falten forces, i per molt natural que vulguis criar els nens, poder hi ha vegades que inconscientment t’oblides, que el cansament et supera, que el temps i el dia a dia t’ho fa molt dificil…i dos nens petits posan-te a prova (i és el que han de fer, perquè ells estan aprenent també) t’ho posen encara més dificil.

Es difícil tenir temps per estar smb un petit de dos anys quan tens un bebe lactant de forma continua…però pots tenir lactància a demanda (si vols) i pots trobar algun forat que compensi aquelles estones que no pots passar amb el gran (i et mirara enfadat quan no puguis anar a fer amb ell tot el que vol, pero seran sagrats aquells moments junts)

Es dificil aguantar una rabieta quan fas dormides de dues hores, però pots mirar-te al mirall, riure de tu mateixa i de les pintes que fas, llavors tornes amb la rabieta i la calmes amb distraccions, paraules, com sigui…i tornes amb el bebé. el mires, dormir¡nt plàcidament o li dones el pit i mires com et mira…i el cansament…desapareix.

Son dificils moltes coses, però pas a pas, paset a paset, es van trobant les solucions.

I, això em recorda que també he après que un el que ha de trobar és el que li funciona: als petits, als pares, a la familia. Això és el més important. Més important que els tipus de criança “amb nom establert”, els consells, les estadístiques, els llibres o fins i tot les opinions de les amigues 😉 Res és blanc o negre. Estarà bé com ho facis, si tu sents que està bé, estarà bé.

panxa2

Anuncis

2 thoughts on “Quan arriba el segon

  1. Chapeau!! A casa encara som tres, però comparteixo amb tu tot el que has dit sobre la criança com una la sent i d’acord amb la família que té. Per altra banda, en prenc nota perquè aviat serem 4 ^_^

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s