Companyies 2.0

Fa setmanes, no sé si mesos, que aquest post s’ha anat construint. Primer, perquè vaig descobrir que el tema d’aquest post va ser la raó que finalment em va impulsar a rependre el blog més en serio, i abans de rependre l’escriptura del blog, vaig començar amb la lectura.

La lectura d’altres blogs de pares i mares, altres blogs als que vaig arribar per diferents motius (facebook, coneguts, etc..), em va ajudar a no tornar-me boja (en aquells moments que sents que tots els nens son perfectes, pero tu ho fas tan malament que els teus han sortit “premiats”) Aquests blogs que ara segueixo i que, llegint-los, no feien més que omplir-me de ganes d’escriure, de traduir en post totes aquelles coses que jo volia dir, de les que volia parlar. Eh! i quina terapia de relax que és això d’escriure!!!

I és que viure tant lluny de casa, quan a més ets la primera de les teves amigues en tenir fills, et fa sentir com en una illa de vegades, com aïllada. Tens moltes preguntes, molts dubtes, molts enigmes de “com serà…”, moltes preocupacions, moltes coses que voldries preguntar, compartir, saber de la vivència d’altres mares.

Així em vagi sentir jo durant el meu primer embaràs, i el meu primer post part i els primers mesos de la meva maternitat. Vaig tenir la sort de tenir la meva mare aqui, i menys mal! Sino, poder m’hagués tornat una mica més boja…però moltes vegades pensava que hagués estat bé de coincidir amb els amics en la maternitat o que aqui a Xile tingués més amigues mares o clubs de mares o alguna cosa aixi! Però o no hi ha (o no hi havia) o no les conec!

Durant el meu segon embaraç, si bé és cert que no em van venir al cap ni una quarta part dels dubtes, sí m’hagués agradat tenir les meves amigues de tota la vida més aprop. Per parlar, per avorrir-les amb temes de maternitat, perquè era tot el que em venia al cap. I és cert que vaig avorrir un parell d’amigues xilenes, que van aguantar estoicament 🙂 Quan els meus amics, a Barcelona, van començar a ser pares, ua amiga m’explicava d’un club de mares que havien format a la població on viu, un altre m’explicava que on viu ho fa el mateix hospital o clinica, d’ajuntar futures mares amb dates de part similars, per crear cercles de confiança i perquè puguin compartir. Com m’hagués agradat que existissin aquestes coses a Xile, perquè aquests cercles son molt importants. En un primer part per un motiu, en un segon per altres motius, però tot son experiències noves que tenim necessitat de processar compartint. Però clar, aqui les coses son molt anticuades en molts sentits…aixi que tampoc m’hauria de sorpendre.

Jo trobo que, finalment, vaig trobar aquest cercle en un cercle virtual, en aquest mon 2.0, llegint i seguint blogs de mares i pares que passen per coses similars, que escriuen coses amb les que em sento identificada, es com una mena de conversa virtual (sona raro no?). Ara els recomano a amics i amigues, perquè tinguin aquest recurs si el volen fer servir, perquè no és el mateix que llegir un llibre, que també està bé: son persones que expliquen i comparteixen les seves experiències, és com més real…menys teoric! No se…

Vaig començar seguint els blogs de Mareta Meva, un Papa como Vader, Personetes Creatives, Peineta, als que vaig arribar per atzar, i vaig anar sumant, i ara s’han convertit en una llista que ja no m’hi cabria aqui, en racons de lectura on ric, on empatitzo, etc…són blogs diferents, pero cada un m’agrada per un motiu (els recomano al 100%!!) com el blog de Paty, que ha conseguit treure les meves fotos del “calaixos” on estaven oblidades, i ho passo molt bé amb els reptes de Blogger Traveller

A més, fa uns dies, llegia al blog de la Cris sobre què és una Doula i crec que investigaré si existeixen a Xile les Doulas, poder ja no per mi, que ja he passat aquestes fases de embaraç i post part, però per aquelles amigues que puguin trobar una companyia tan necessària davant un primer embaraç/part/post part. Que ja és dificil que sigui el primer, encara més quan estàs tan lluny, en un país on les coses no es fan com les feien a casa!

Així doncs recomano aquest món 2.0 a aquells que, com jo, poder teniu moltes ganes de parlar de coses, de compartir expèriencies, pero no teniu el temps  la oportunitat, o poder el vostre cercle d’amics no està en el mateix “moment”…o pels que us agradi escriure…es una gran manera de “desgofar-se” i calmar la mala llet que apareix de vegades 🙂 O pels que viviu lluny i us sembla que el món està al revés i que tot es fa com no s’hauria de fer…perquè pogueu compartir amb aquells que pensen, fan, i senten com vosaltres.

Disfruteu de la lectura

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s