Remembering…

Ahi m’anava a dormir just tocant mitjant, i al mirar com dormia la petita, que tot just en aquell moment comencava el seu aniversari, i veure com somreia en somnis, em venien records d’aquell dia i aquella nit, dos anys enrere, quan la vem conéixer.

Sempre ho dic, els meus dos embarassos han estat ben diferents…així com de diferents son les nenes. Son úniques i increibles, pero molt diferents!

La petita es movia tota l’estona dins la panxa, sempre recordo els videos que gravava les últimes setmanes de l’embaràs, i com es movia:

Festa de patades

sempre la sentia molt aprop, sempre fent-se notar, saludant amb el peu, genoll, colze, sempre necessitant el contacta amb els limits de la seva “caseta” aquells 9 mesos, com si s’estigués comunicant amb nosaltres.

Després va arribar aquell control matutí del 26 de Marc on, en sortir, sabia que el moment de coneixe-la havia arribat. El procés de part havia començat. Si va començar espontènament o si la matrona el va iniciar durant el tacte…ja no ho sé…pero no passa res!!

Vaig passar un bon dia. Al segon part, ja saps a què vas, ja saps com son les molèsties, com son els dolors, i quan la cosa va en serio. Ja no hi ha aquell desconeixement que fa cosa, que fa por (per molt que tots t’hagin explicat exactament que passarà)

Així que vaig tornar a casa tranquilament, vaig descansar, vaig tenir alguns moments de contraccions de les bones, vaig dinar tranquilament, em vaig divertir molt estressant el pare de les criatures (que tenia un dia amb moltes reunions i activitats varies), vaig jugar i riure molt amb la petita a punt de ser germana gran, vem sopar i amb la caiguda del sol…el tema es va posar més en serio. Contracciones més seguides. Vaig avisar la matrona que digues el que digués, la nena semblava voler néixer aquella nit. L’haviem despertat i ara, no ens deixaría dormir.

Mentra adormia a la petita, que a partir d’aquell moment deixaria de ser la unica reina de la casa i hauria de compartir espai i temps amb sa germana, cada cop faltava menys. 10 de la nit i les contraccions ja es feien notar. Sembla que tinc resistencia a aquests dolors perquè no em feia mal….

Vaig anar a descansar al sofa, perquè sabia que dormir, no podria. Dues hores més tard la petita es va despertar plorant…i en anar-la a veure..va ser com si les dues germanes estiguessin sintonizades. Les contraccions van començar a ser més fortes. La nena semblava sentir perfectament què estava passant: va pujarli la febre (ella mai té febre!), no podia dormir-se, només m’abraçava. Vem trucar la matrona, que volia que esperéssim, però als 15 minuts ens va trucar perquè anessim a la clinica (sembla que va recordar el meu primer part)

Jo ja no podia caminar, no sentia dolor, i no tenia pressa per marxar. Tot i així, quan vaig tenir clar que la petita no s’adormiria, perque d’alguna forma patia per les meves contraccions. Vem marxar cap a la clinica, deixant la petita amb la iaia. Com que no podia caminar em van portar en cadira de rodes des del pàrquing, la matrona reia quan em va veure, i em va dir exagerada fins que em va controlar i diu…” però si ja est`s de 7cm”!!

Les hores següents van ser tranquiles, 3 hores que van passar ràpid, molta conversa (sobretot del pare de les criatures i el ginecòleg), poc dolor, fins que la nova integrant de la familia va decidir néixer. I quan ella decideix alguna cosa…va sortir d’una sola empenta, tota tota!! Directa al seu lloc preferit, sense plorar, directa a estirar-se pell amb pell amb la mama. Un primer moment que la va marcar, perque amb dos anys encara li encanta! I aixi es va quedar, amb la mama, a la sala de part, a l’habitació, …

I ella segueix sent com els primer dies (en certes coses, com els 9 mesos d’embaràs): tendre, carinyosa, temperamental, experta en donar patades, exploradora, amant del contacte pell amb pell, de deixar sempre una mà o un peu tocant-te. Ha crescut molt des d’alehores, pero segueix tenint la seva esència.

Per molts anys petita, segueix sent sempre tu, ets una passada!

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s