Pinyates, inflables i…

Una festa d’anniversari de mens petits…el millor plan pel cap de setmana? (abans de contestar que no, pensem que una d’aquestes festes permet tenir fills ocupats i pares lliures per poder xerrar amb altres pares!…l’expeció és el pare/mare del nen/nea que està d’aniversari)

Aquest estiu m’ha tocat una autèntica marató d’aniversaris infantils…inclosos els de les dues petites de la casa. Aqui (i m’agradaria saber si a altres parts del mon és igual) una festa infantil ES UN TEMA…cada cop que vaig a una està més ben muntada que l’anterior. Així que després d’una dosi extra d’aquestes festes no he pogut resistir aquest post.

I…confeso…jo si que soc de les que considero un bon plan anar a una festa infantil…i penso que un aniversari es EL PLAN per un nen: sigui un nen tranquil, mogut, adicte a la tele (o a l’ipad o al telefon, o al que sigui) CAP nen es resisteix a una festa infantil.

¿qué pensa un nen quan li dius que toca anar de cumple el cap de setmana?

segurament li venen al cap els següents “icones”: caramels, saltar, córrer, llibertat, menjar porqueries, no hi ha dutxa i un miler de detalls pels quals un nen s’exalta només que li diguis que li toca anar de cumple.

Ei, i si el teu fill és desobedient, hiperactiu, incapaç de seguir rutines, no et preocupis, en una festa d’aquestes tots fan cas, tots segueixen instruccions, inclos es queden sentats si cal!!!!

¿què veu un nen en arribar a la festa?

colors, colors i colors…això segur!!! Alguns se senten intimidats per tant estimul…observen i estudien per on comenzar…i d’altres, altres no paseen la porta i ja han desaparegut i no els veus fins que has de tornar a casa. No hi ha res com un cumple per un nen…i si és el seu…encara més!

En certa manera, la presió dels pares per organizar un aniversari que molí (almenys aquí) deu ser com la que senten les reís mags!!! Aquí ens van posar les coses difícils…la petita gran li estava demanant a les fades el que volia per la seva festa! Aiiii!

Pero què hi ha en un cumple infantil?

Menjar: 

L’objectiu principal és que els nens mengin coses que els hi agraden, pero clar, no pot ser tot porqueries perque els altres pares et miren malament ni tot sa perque sino…quina gràcia té (clar que aqui com que ni els hi agrada NI HAN TASTAT el pa amb nocilla…m’ho posen dificil!!)

Els cumples son un mix de cheetos, entrepans, gametes, xocolata i similars: menjar de molts colors, ben enganxos…i amb molta beguda també (per mi…molts sucs…aqui, molta coca-cola…inclus per cumples d’1 any!!)

Si ets pare convidat, penses “adeu al sopar…esperem que no li faci mal la panxa!”

Si ets pare del celebrat  penses “siusplau que s’ho mengin tot…sino tindrem moooolts dies de molt sucre a casa!!)

i després has de pensar en el menear per grans (a menys que siguis com jo, que crec que tots podem ser nens durant una estina) i en las tauletes per seure els nens!

En serio…he anat a molts cumples amb taula posada, amb plats i gots i tot pels nens. I els animadors sempre pregunten on tens la taula. La meva opinio es que fan servir molt poc la taula, i la deixen feta un merder…jo prefereixo tauletes baixes on els nens puguin agafar el menjar i les begues sols…sense haver de seure.

Inflable

Posar o no inflable…dilema!!! Pots posar un inflable i oblidar-te dels nens durant hores…és com un iman, sobretots si els teus fills “els hi va la marxa” I…a més té l’afegit que acaben fets pols i segur s’aformen cami a casa.

Aixo si…si les edats dels convidats son variades…escull bé el model! sino…tindras pares patint que els seus fills no es trenquin res! he vist caigudes dignes de filmar…i jo sempre pateixo tenint una petita que s’estira en mig del inflable…esperant que els salts dels demés la moguin.

Els inflables sempre haurien de venir amb guarda de seguretat…o jaquetes protectores…¿no?

infla

L’animació

Hi ha opcions variades: pinta cares, jocs amb animador, titelles, “spa o manicure” o un mix de tots…la idea es tenir els nens entretinguts i alliberar els pares (avis: un infalible moltes vegades fa impossible la feina dels animadors) Aixi, a més, els pares del celebrar no s’han de preocupar de tot. Això si, si vols animación, es millor agafar una empresa que hagi provat algu..perquè et pots trobar cada cosa…i jo de vegades penso “on estan aquells cosins adolescents que es dedicaven a entretenir els nens petits als cumples? jo vaig passar uns quants anys fent “animacio” i no em calia ni pinta cares ni res de res….i estaven entretinguts eh!

pintac

El convidat sorpresa

Es una alternativa a la animació, o a part de la celebración, si el teu fill té debilitat per un personatge. Surten, es fan algunes fotos, quatre tonteries i hi ha nens que flipen dies i dies. Important! Verificar la qualitat de la disfressa!!!!, que aquí si que la pote liar…sobretot si hi ha nens una mica més grans que es puguin adonar de l’engany…

IMG_3655buzz

El pastis (o la torta)

Hi ha una ciencia farrera el calcul de porcions dels pastissos. Si ho demanes pels que calcules que vindran, sobrarà (a menys que sigui el pastis més bo del mon mundial…que no serà; aixi que sobrarà) I si el demanes per menys gent…vigila no es quedi algu sense!!! Aqui també hi ha per tots els gustos. Pot ser torta o pastis (no sé encara aqui què significa què), paqueque, pa de pessig, xocolata, vainilla, el famos manjar,…Aqui hi ha noies que es dediquen a fer unes tortes ben maques amb dibuixos que flipes. I també pots fer una torta de cupcakes!, que vol dir un munt de cupcakes amb un dibuix de fondant per sobre (soluciona el tema de repartir, els plats, cuberts, etc…perquè és una magdalena per persona)

pastis1pastis2

El “cumpleaños feliz”

Ho reconec…ja no sé cantar “cumpleaños feliz”…o ja no sé quina és la versó original i quina la d’aqui…(continuo liant-la quan a canto…) Pero és que aqui es canta diferent!!! i hi posen el nom…que tothom “omple” amb la manera com crida al celebrat…o sigui, no s’enten res. Em quedo amb el “anys i anys” del club Super3!

La pinyata

He aquí l’estrella de la festa. Estigui passant el que estigui passant, tot es para quan arriba LA PINYATA! Aqui és una tradició, un ART, quasi que el primer que aprenen els nens després de caminar…Repartir bosses pels caramels, uns a sobre dels altres sota la pinyata (i això que la caiguda de caramels sobre el cap…fa mal) i una autèntica guerra dels nens per acumular la màxima quantitat de caramels i comparar-la amb els demés (atenció a l’estrés transmés aprés dels pares que de sempre ajuden als nens a agafar caramels…i els aplaudeixen si en tejen molts…i llaveros arriben les ploreres dels que tejen pocs) Important: que el celebrar agafi proas caramelo i no es vega envaït pele demés just després de trencar al pinyata!!! El ritual de la pinyata em flipa des que el vaig veure el primer cop…també pots incluir sorpreses a la pinyata, clar que això genera més competició i més risc de plors (mamaaaaa jo volia allò i no en queden!!!! buaaaaa) Si vols tirar sorpreses, el meu consell es que t’en guardis de reserva. I si pots deixar-ho tot fet un desastre…omple-la de confeti!!

2014-02-01 19.16.25

Les sorpreses

Li diuen sorpresa al regalet que s’entrega als asistens a l’aniversari, ja siguin més caramels o mini joguines o entreteniments: xiulets, pulseres, cotxes miniatura, plastelina, el que vulguis. En realitat, és igual el que vagi dins de la sorpresa, he vist somriures enooormes només de saber que hi ha sorpreses. És com un premi pels que no reben regals aquell dia (nota: guardar una pel de laniversari; sino, hi haurà drama)

El regal

Sempre m’ha agradat pensar en el regal abans de comprar-lho. Tot i que sigui un nen a qui no conec massa, provo de pensar què li agrada, buscar regals diferents que no se li repeteixin, nosé…m’agrada intentar que al celebrat li encanti el regal, igual que faig amb les meves filles. No sempre em funciona, però quan funciona…mola.

Aqui he descobert constums relacionats amb els regals, alguns que molen i d’altres…que flipes. Els regals a moltes festes s’entreguen amb una canço: “de quién será, de quién será, este regalo de quién será. yo no lo sé, que diga mío para saber” Ei, el modus operandi mola, però més val que t’hagis currat el regal sino quan li entregui el teu fill et veuràs diento “ai es que no he tingut gaire temps de buscar regal, i altres excuses) I, l’altre costum…aquí si tens dos fills, portes dos regals al cumple peque cada fill n’entregui un (és a tot arreu igual? és necessari?? i què passa si tens tres fills? o quatre!! és una mica massaaaaaaa) Per començar, es necessita imaginació per poder portar dos regals que molin sense arruinar-te cada cop que vas a un cumple.

2014-03-01 18.04.48

I ja s’ha acabat la festa! nens esgotats desfilen cap a casa…molts d’ells arribaran roncant a casa i els seus pares agrairan haver passat la tarda en una festa infantil, i tindran una nit tranquila.

Aquesta és una descripció del que aquí he viscut las cumples infantils (i què lluny están d’aquells on jo animava el cotarro i nomas tenia la meva creativitat…) Sent mare, m’agrada molt més celebrar els aniversaris de les meves filles que el meu, això segur!!

I el tema del que fa anys dona per una altre post…una intro:

nens capaços de desenvolupar la memoria al 100%, enrecordar-se de tots els aniversaris d’amics i fmailiars, per aixi poder comptar quant falta pel seu aniversari. Tot això, des del mati següent al seu aniversari…

nens tan impacients per viure tot el seu cumple que volen fer l’animació, els jocs, el pinta cares, el pastis i la pinyata en una hroa…i la resta de l’estona queden…lliures!

pares que pateixen i s’estresen organitzant l’aniversari dels seus fills, i els nens al final disfruten amb el detall més simple…

que disfruteu de la festa!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s