Sang culé!

Jo sóc del Barça. Excepte en un parell de temporades, no he tingut la sort d’anar a tots els partits de la temporada, i moltes vegades m’he perdut un partit que fan per la tele, o m’he oblidat de posar la radio.

Pero sóc del Barça. De petita podia estar de mala llet tota la tarda si el Barça perdia, em poso nerviosa veient els partits, pateixo, pateixo, i m’he tornat boja com el que més veient el Barça guanyar un titol. I anant a Canaletes!

De petita, però, jo era la culé de la casa. A la familia, sobretot a la de ma mare, quasi tots eren de l’Espanyol, i molt pericos. Jo sempré he dit que vaig sortir l’ovella negra. A casa no eren fanàtics del futbol, i jo devia tenir 10 anys quan vem començar a veure el partits més sovint (clar que jugava el Dream Team…) el fet és que des de llavors, m’encanta el futbol. Recordo un partit, per aquella època, que un amic dels meus pares em va portar a veure el dream team al Camp Nou…vaig flipar. Jo crec que veure aquell partit va ser com tatuar-me que sóc culé.

I la quinta del mini van ser els meus idols d’adolescència…dels que tenia tots els autògrafs, es clar!

Passant els anys he vist finals del Barça, envejat a aquells amics amb carnets o que viatgen per veure finals, i he patit això d’estar tant lluny que no feien ni un partit per la tele (fins que va arribar Alexis…) Però segueixo sent culé. I molt futbolera, tot i que ara m’hagi retirat temporalment del “terrenys de joc”

I això és una cosa que siempre he pensat que vull transmetre les meves filles, la pasió per fútbol, la pasió pel Barça.

Tinc dues nenes, cosa que molts pronosticarien com poques probabilitats de tenir colla futbolera a casa. La una, des de petita, una de les seves joguines preferides és una pilota. L’altre, quan ja pensavem que no volia apendre a caminar, la va motivar xutar una pilota.

Els partits del Barça es posen a la tele, tot i que sigui hora de veure dibuixos, i que em trobo ara; dues nenes que criden goooooool més fort que el de tele, que inclòs seuen a estones a veure el partit. Tinc una filla gran que juga a ficar gols i diu que és en Puyol ( 🙂 ) i una filla petita que parla poc però intentar dir Messi, diu gol, i té clar que és el Barça.

Obviament, totes dues tenen la seva equipació del Barça i estic pensant seriosament en fer-les sòcies…una temptació que tinc…de moment, son sòcies de la penya d’aqui.

No sé si seguiran tenint aquest gust pel futbol i la pilota quan es vagin fent grans, si seran sempre del Barça o es faran del Madrid (esperem que no), però m’agrada. Jo sé que poder els hi agrada perquè poden veure com ens agrada a nosaltres. Però m’encanta.

Em va encantar portar la gran al camp nou, que flipés amb el partit i l’ambient, i que s’enrecordi d’aquella experiència tot i que passin els mesos…es va espantar una mica pel soroll…però vol tornar!

I m’encanten coses com la d’avui, veient el partit, que mentre jo m’aixecava a buscar una mica d’aigua, em diu…”mama vine corre, que veurem com guanya el Barça, vine que et perdràs el gol”!! M’encanta!!!! O la petita que demana dibuixos, li dic que estan fent el Barça i el vull veure, i s’en va a l’habitació, busca una capça del Barça em coses, la porta i em diu: “té Barça, mama”

Visca! L’avantatge és que quan guanya el Barça, tot és una festa, però si perd, ara les tinc a elles per no posar-me de mal humor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s