“Destete”

és curiós  com poden ser de diferents les coses amb dos fills.

La meva primera filla va lactar fins l’any. No sé si va ser per la pressió social des del primer dia en que passes al biberó i em deixés de donar-li el pit (ella no ha pujat mai de pes com cal) o si va ser perquè a la nena no li agradava gens pendre pit, i clar…vaig pensar que amb un any ja “havia complert”

Passant la lactància amb la meva segona filla m’en penedeixo d’haver tallat la lactància tan d’hora…és un moment tan…irrepetible, de tanta unió entre mare i filla, crea tants llaços…

A la meva segona lactància també vaig apendre una cosa important. La lactància a demanda és possible, és possible fins que mare i fill vulguin, treballis o no treballis. això he après, no m’ho han explicat, no ho he llegit. Si el petit i petita lacta a demanda quan està amb sa mare, la lactància resisteix!

Però el que deia, la meva filla gran no li agradava el pit, no el demanava ni el buscava, i tothom em deia que ja era massa, aixi que a l’any vaig decidir que prou. i ni es va queixar. Amb la segona, que si buscava el pit, que li encantava, que el volia per tot: per menjar, per calmar-se, per dormir…jo volia batre qualsevol rècord. Estava preparada per donar-li fins que ella volgués, I resulta…que quan s’apropava als 18 mesos, quan ja anava probant altres coses (no ha estat molt fàcil en alimentació la petita) va comencar a fer-li mandra el pit…i poc a poc, va anar deixant-l’ho. Fins que va quedar només pel matí. Un dia no li vaig oferir i no el va demanar…i ja veia al punt que estàvem arribant. Unes setmanes després, un bon dia, li vaig oferir i no el volia…a partir d’aquell dia va pendre un parell més de cops i s’ha acabat. Ella, de poques paraules, quan jo li oferia feia que no amb el cap.

Quan arriba aquest moment un pensa…buenu, doncs ja està…així ho ha decidit ella. Ha estat progressiu, no ha estat traumàtic. I si diuen que el moment és dur pels petits…què hi ha de les mares?

Passen els dies i vols recuperar aquells moments, vols agafar-la i posar-la al pit i estar-te el temps que sigui, amb ella tant aprop teu, mirar-la, que et miri…no sé perque qui és pitjor el famós deslletament, si per la mare o pel bebé….

Per sort, es veu que a la petita tampoc no li venia de gust oblidar-se d’aquest contacte, i segueix buscant el contacte pell amb pell, per relaxar-se, per dormir-se, o senzillament per sentir-se acompanyada. Aquell primer minut de vida que sembla la va marcar, encara li encanta.

i jo, que ara ho aprecio doblement, només penso…i que duri!!!

si ets mare, t’agrada donar el pit, tens un fill/a que disfruta de la lactància…no escoltis el demés, escola’t a tu, escolta el teu fill. La lactància a demanda es possible passats els tres mesos, passats els 6, passat l’any…fins que tu i el teu bebé volgueu!

info relacionada:

Otros posts relacionados:

– Destete natural

– Expertos

–  Lactància i embarazo

– Carlos Gonzalez: preguntas y respuestas

– Entrevista Carlos Gonzalez

– Carlos Gonzalez: hasta cuando dar el pecho

– Destete por alba lactancia

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s