Aprenentatges indirectes

Quan estas esperant un fill o quan tens fills petits, et dona per llegir, llegir molt sobre petits, i una de les coses que es repeteixen sovint entre tots els llibre que llegim sobre criança és que els pares som miralls on és miren els nostres fills, som models per ells, i la nostra manera d’actuar forma part de la seva personalitat i de com actuarà de gran (quina presió no?)

Un es pot creure això, o pot pensar que triant un model de criança específic pots “modelar” com seran els teus fills en el futur independentment de com siguis o actuis tu. això depen de cadasqu. Jo explicaré l’experiència que he pogut veure en la meva filla gran (que en realitat, és un “bebe” de quatre anys encara)

Jo, a ho he dit en varies ocasions, visc a Xile. Aquí no és costum saludar-se amb un estrany quan entres en un ascensor (per saludar-se vull dir un simple bon dia), aquí m’he trobat molts cops que no es respecte allò de: es puja i es baixa per la dreta, deixar sortir abans d’entrar, etc..(hi ha excepcions a tot el món, però és que aquí l’excepció és aquell que jo fa bé…per això sorpren) Bé, doncs jo, que tota la vida he crescut amb aquestes costums “socials” i d’altres similars, segueixo amb el meu costum, per molt que no em contestin a l’ascensor, per exemple.

Fa uns dies, la meva filla gran, que no parla amb ningu, que és timida com ho era jo de petita, va entrar a l’ascensor, va dir hola a la persona que hi havia dins, i li va aguantar la porta (amb el boto d’obrir portes) quan sortia. Una mare sempre està orgullosa dels aprenentatges dels seus fills, però (aqui mare mega orgullosa) vaig estar especialmente orgullosa d’aquest. Vivim en una ciutat que ens llança tots els dies estimuls i exemples contraris a aquestes actituds, i ella què apren? què copia? el que fa sa mare.

Exemple dos: l’altre dia, camí al parc, vem parar al semàfor esperant que es poses verd. Va arribar una parella jove al nostre costat, que va mirar i creuar en vermell. La meva filla es gira i em diu. “Mira mama, ells no saben creuar, el semàfor està en vermell i estan passant…els pot trepitjar un cotxe!”

Un altre exemple: reciclar. He viscut el boom del reciclatge a Barcelona, com de no reciclar ningú vem passar a tenir contenidors de colors arreu, a que les cases tinguessin escombraries per separat, etc.. Llavors arribo a Xile i aqui, aqui no es recicla res de res!!!! REEEEES!!! Porto 8 anys i hem millorat una mica (poc) Ara hi ha certs punts de reciclatge (un per barri més o menys) on pots anar amb el cotxe i reciclar: vidre, ampolles de plàstic transparent, llaunes, tretrapak (limitat però ja es alguna cosa). El punt verd del nostre barri el tenim aprop de casa, així que dos cops per setmana portem les coses. La meva filla sempre m’acompanya. Li agrada! M’ajuda amb les bosses que menys pesen, tira ella part de les deixalles (i s’enrecorda  de separar els taps) i quan estem a casa, separa a les escombraries les coses per reciclar…eps! que només té quatre anys!

Perquè després algu pugui creure que no som exemple dels nostres fills…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s