Dia del pare

El dia del Pare, aqui a Xile, es celebra el tercer diumenge de juny. Això a mi em sembla moooolt rato. Estic acostumada que tota la vida el dia del pare sigui el dia de Sant Josep. Aqui, com a la majoria dels paisos llatins, es celebra al Juny en herència de la festivitat que d’EEUU, on es va fixar que el 18 de Juny és el dia del pare. La història remunta a una dona que va voler honrar son pare, veterà de guerra, que va criar sol als seus sis fills, perquè la seva dona va morir durant el sisé part.

Així doncs ja us he explicit perquè, el 18 de juny (o el tercer diumenge de Juny perque sigui festiu) es celebra el dia del Pare.

En el meu cas, ara toca buscar idees per celebrar el pare de les criatures, i sempre intento buscar regals que es puguin aprofitar amb les nenes, com un curs de xocolateria de pareis i fills e l’any passat. O si ha de ser un objecte, ha d’estar relacionat a les activitats que fa amb elles.

Ja tinc la meva idea per aquest any, pero com no sé quan publicaré el post, ho mantindré en secret.
Tot just avui, quest matí, mentre les nenes feien mandres per evitar aixecar del llit (perquè no fan això els caps de setmana?) me he trobat el pare de les criatures, vestit i llest per sortir, estirat amb totes dues a sobre, aprofitant el moment sentint-se mimat.
I llavors em diu “ja sé que vull pel dia del pare….això”
I és que, si ho pensem, el dia del pare hauria d’estar prohibit fer regals, hauria de ser aquest el regal. Passar el dia del pare, mimar el pare: despertar-lo, jugar amb ell, dinar amb ell, portar-lo al parc, compartir totes les coses que poder per falta de temps, no hi ha temps de compartir dia a dia. Mimar-lo molt molt.
en el nostre cas, tot i la mamitis de les nenes, el pare de les criatures te la sort de compartir força temps amb elles. Disfrutar-les en el dia a dia, ser part de les seves activitats, està implicat en les seves vides. Però hi ha molts pares que treballen molt, que arriben tard, que poder viatgen molt i que per falta de temps, de ganes, de tot una mica, o pel que sigui (que cada familia és un mon i una realitat…i jo no m’hi fico) no disfruten el dia a dia amb els seus fills.
I per això hauria de ser el dia del pare, perque els fills ensenyessin al pare les coses que més els hi agraden, que juguessin amb ell, el portin al cine o al parc o on sigui, i passin un dia 100% amb el pare, tot el temps per ell. dies que segur els pares guardaran com un tresor.
No sé, és la meva opinió (ep, i pel dia de la mare, el mateix!)…és només una idea, cadascú pot celebra-ho com vulgui (i la idea del pare de les criatures em sembla excelent…crec que m’havia llegit la ment, com explicava en aquest post)
Feliç día del pare a tots els pares del non (ep! i al meu, també, es clar!) 😉
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s