Els dibuixos animats…quin invent!!!

Quan un és pare, apren a trobar a faltar el silenci.

(la ironia és que pases un dia sol a casa sense els nens, i falta algo, i com que el silenci, et molesta)

Però que en el dia a dia, t’encantaria tenir una mica de silenci, t’ho firmo i confirmo, i sobretot quan la falta de migdiada torna els nens en petits hiperventilats, quan és estiu i es fa fosc ben tard, quan les teves filles no volen reconéixer que estan hiperventilades, cansades, hiper sensibles…i amb els decibelis incrementats.

Què es pot fer en aquests casos, per la salut de les nostres orelles?

Trucar la teva millor amiga. Ella pot tenir mil noms i formes, pots trobar-la al telefon, l’ipad, a la tele, a l’ordinador o qualsevol variant….pot venir vestida de Minnie, de princesa, o resultar que és millor amic i es diu Pocoyo, Barney, Woody, o qui sigui!

A casa, ara la nostra millor amiga és la Peppa, ja li reconeixia jo aqui. Poso un capitol. El nivell de soroll era tan alt a cssa que no es podia parlar….i, de sobte, silenci. Ara puc concentrar-me, puc llegir, puc mantenir una conversa, puc escriure. Tinc dues petites hipnotizades davant la tele, integrades a la trama de la serie.

Es porten dos anys, no tenen res en comu en personalitat, no entenen el mateix del que està passant a la tele…però allà estan: hipnotitzades…i en silenci!

La veritat és que a casa tenim molts amics; o amics rotatoris podriem dir, perquè depen de l’època: Mickey, Pocoyo, Disney i la seva amplia oferta, Doctora Juguetes, Backyardigans, Dora,….i és que els dibuixos animats van ser un gran invent. Tots recordem les notres series mitiques de nenes: Heidi, Campeones, Maya, Bola de Drac, …i no és més que la consequència dels ratets de descansa que necessitaven els nostres pares!!! Així que gràcies precursors del dibuixos animats, Walt Disney, Pixat i tots els involucrats. Gràcies pels ratets d’adicció quan ho veus amb ulls de nen petit, i pels ratets d’hipnosi, quan ho veus amb ulls de pare.

Ja sé que els nens no han d’estar-se tot el dia davant de la tele, la famosa caixa tonta, que no afavoreix en res el seu aprenentatge, i tot el que pots llegir en contra de la tele (o substituts similars)

Pero…ep! la petita quasi no parla res, i si hi ha una cosa que al ha motivat a apendre, és la tele (ja sé que això no sona gairebé i trenca la meva bona imatge com a a mare, però és que a nosaltres encara no ens repeteix com a la tele) Se sap tots els noms dels dibuixos, canta a la seva manera les cancons (i no passa tot el dia davant de la tele) i sap què està mirant: icky, ini, uto, eisi, onal, ufi, cocoyo, eiiii, tato, ula, peeeeeepaaaaa; o ake; o uikua (uniqua de bagyardigans); i un llarg etc…

I no és només això, hi ha un programa on compten fins el 10. Doncs parlar no parla, pero compta de 1 a 9 quasi sense equivocar-se!

uno, dois, tes, cato, chinco… chete, ocho, nove, cheis (el deu no existeix encara…)

Aixi doncs, per molt irresponsable que li pogués semblar a algú, la meva filla seguirà tenint permís per veure una mica més de tele de la recomenada….i ens seguirem recoltzant del seu gust per la tele per motivar-la a seguir aprenent a parlar.. 🙂

A més, se la veu tant cuca quan balla les cancons, somriu i aplaudeix quan toca un dels seus favorits! i els hi diu pel seu nom…

 

Aquí va un link per si voleu llegir la història d’aquests amics entranyables:

http://es.wikipedia.org/wiki/Dibujo_animado

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s