Happy Hour

De vegades, ja m’oblido si les expresions o paraules o modismes que apareixen al meu vocabulari son xilens, catalans, barcelonins, espanyols o “made in me”, pero crec recordar que això de Happy Hour no era una expressió que fes servir gaire fins que vaig venir a viure a Xile.

Aqui el HH es diu quan companys de feina o amics queden per pendre algo i acaben sopant i acabant a les tantes, i de pas aprofiten les promocions dels bars i restaurants (amb happy hour entre 7 i 9, normalment) Ho trobo una gran idea, pero aqui ho fan molt ceremonios moltes vegades, molt preparat, molt programat… i ocupa tanta estona que tot es complicat. El happy Hour per mi no té cap similitud amb quedar per fer una cervesa amb un colega, tot i que amb la descripció ho sembli. Aqui s’han de mirar agendes, programar-se per sopar fora, decidir el lloc (perque clar, no és una birra, també has de menjar), etc.. Si, ho sé, trobo a faltar quedar amb algú i anar a fer una cervesa, “al bar de la cantonada” sense més complicació. Sortir de la feina, pendre algo, i a les 9 estàs sopant a casa…aqui res de res. Setmanes de planificació: que si el dia, que si l’hora, que si el lloc….ufff

Ah…i un detall. Allà si tu un dilluns parles amb un amic i quedeu de fer una cervesa divendres, ja està programat! Aqui, no hi vagis si no has trucat al teu amic el dijous vespre i/o el mateix divendres…les confirmacions no es poden donar per sentat…

Però tant explicar que es diu per HH aquí que m’he desviar del tema. Jo no volia parlar d’aquest happy hour, volia referir-me al nostre particular “HH”, aquell ratet que tenen els pares quan els nens estan adormint per fer….el que vulguin fer. Aquell espai per tu…aquella hora, que no sempre és tan fàcil d’aconseguir

Aqui…aquell moment quan les nenes están banyades, sopades i llestes per anar a dormir, que penses ja queda poc per fer allò que vols fer…i de sobte l’unic que fan es córrer d’una banda a l’altra, barallar-se i queixar-se (perque clar, cansades estan, pero no ho reconeixeran pas…) Aquella hora que de vegades, quan minuts abans que comenci les he vist tant tranquiles cadascuna dedicada al seu joc, he decidit llegir algun post, mirar una mica facebook o inspirar-me pel proper post…i llavors, olfacte màgic, allà estan: mamaaaaaa, vull…; mama te-teeeeeee; maaaamaaa es que…. i crits i plors i més crits. Interrompre, deixar-te clar que no és el teu moment encara, que et necessiten.

Llavors em resisteixo, provo d’estirar aquest moment una mica més  per fer allò que volia fer, perquè ja sé que passarà si les porto a dormir. si primer va una, i després l’altre, jo acabaré roncant segur…i aquell HH quedarà per un altre dia. Perquè puc estar-me una hora o més (entre les dues) fent-me la dormida “perque si tu no dorms jo tampoc” Total..m’adormo (nota mental: s’ha de sopar abans) I si tinc la “sort” que volen anar a dormir totes dues alhora, poder aconsegueixo no adormir-me (en un 5% dels casos 🙂 ) però em toca mitja horeta més de baralles per l’espai, el llençol, el coixí, per agafar-me la mà.

Ep! Pero busquem la part positiva. Si m’adormo….dormiré una bona estona i al dia següent estaré més descansada. Si s’adormen i encara estic desperta, me les miro. Si han anat juntes, probablement em tinguin agafada una mà cadascuna, o sino, s’agafen la mà entre elles. La imatge, m’encanta.

feslike!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s