Ens teletransportem un ratet?

Tanquem Juliol. Comenca Agost. El meu mes! Un mes, que per molts anys que porti aqui, és estiu. Igual que Juliol! És temps de platja, de xiringuito, de passejar fins a ben entrada la nit sota la calor, temps de gelats, de terrasses, d’estar morenet. És estiu, i punt!

És similar al que em passa quan poso decoració nadalenca amb 35 graus de calor. O a l’estiu d’aqui…

Aquí l’hivern ens ha regalat fa poc un parell de dies de sol bastant tèbis, però la majoria dels dies estan sent grisos, molt grisos. Ja no sé si més o menys freds que altres anys, perque jo sempre tinc fred. Però grisos, segur. L’aire també està cada cop més brut. Tot en conjunt, ens està fer passar un hivern amb dies ben gris.

Arriben les vacances escolars d’hivern. La meva filla (que a la guarderia no feia tantes vacances) asocia Barcelona amb vacances, així que em pregunta quan marxem. Li explico que no podem, que hem de treballar. I pregunta que si no la pot portar algú, que ella està de vacances! Ojalà fos tan fàcil. Ojalà ens poguessim transportar un ratet, per un cap de setmana, un anar i tornar,…

Ojala no ens separessin 13.000km, unes llarguissimes 14 hores d’avió, amb escala! Amb només 15 dies de vacances a l’any, i aquests preus desorbitats dels bitllets d’avió, anar un cop l’any ja sembla un luxe. Que som molts!

Però molaria tant! Ojala fos jo una d’aquestes persones que es marca l’invent del segle, i pogués inventar un teletransportador, que ens portes on volguessim en uns minuts (dic minuts perquè segons m’ha semblat molt…)

Així podria anar-hi un cap de setmana; anar a fer un banyet a la platja; seure a una terrasseta a les 9 de la nit, acalorada per la humitat, a gaudir d’una cervesa. Podria portar a les meves filles a la festa major del barri que toqués, especialment les de Gràcia amb les seves piscines al carrer. Podríem pendre un gelat que es desfaria tan ràpid que no podríem ni acabar-lho. Ep, i no es només una cosa d’estiu, que ja sé que les estacions passen per qualsevol ciutat del mon…és que a la tardor portaria les nenes a menjar castanyes i boniatos, i fariem panellets! Al nadal, podria portar les meves filles a la cabalcada de reis! I a la primavera, no ens perdriem ni el dia de Rams ni la mona de Pascua!

I, a més, podria veure de nou a tots aquells que veiem a correcuita en els nostres viatges flaix d’un cop l’any. Si ens poguessim teletransportar, no em perdria ni una boda, ni un aniversari, ni un bateig, ni comunions, ni cap celebració! No hauria de verue 30 persones en 15 dies i quedarme amb gust a poc perque els veig un ratet curt a cada un.

Serà més fàcil per aquells que viuen lluny però no tan lluny? Serà més fàcil quan un marxa fora pero viu a Bruseles, Londres, PAris, Berlin, Roma? No ho sé!

Mentre no inventem un teletransportador, farem servir l’Skype y..en aquest fred i gris hivern, mirarem per la finestra per veure si la primavera es decideix a venir aviat…i amb forca! L’altre dia que feia sol faig sentir olor a Mimosa…això ha de ser bona senyal!

feslike!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s