Hàbits que trenquen fronteres

Fa ja un parell de dècades, jo pasava tots els estius a la platja amb els avis. Soc una persona amb mala memoria, les dades i els noms no els recordo. Però si tinc una memoria tipus fotogràfica, o d’instants, d’olors, coses així. No recordo llargues històries o anècdotes de la meva infància, pero tinc moltes “imatges” d’aquells estius: el so del tren que pasava molt aprop o em despertava als matins, el pasadis de sortida al ascensor, la terraça, el sofà i on estava la tele, el club on de vegades dinàvem i ens banyàvem a la piscina, recordo que tot estava sempre ple de sorra: la roba, el terra, l’entrada, les joguines…i els esmorzars.

Els esmorzars em van quedar molt gravats. Jo devia tenir 5 anys, més o menys, i el meu avi mullava les meves galetes en el seu café amb llet (un café que era més aviat molta llet i poc café) La olor del café, el sabor de les chiquilin mullades en café, no s’em va oblidar mai. Em va costar uns anys trobar-li el gust el café, però sempre m’ha agradat amb molta molta llet. I si pot ser amb unes galetes chiquilin…

De l’època de l’escola, i van ser molts anys que hi vem passar, tinc moltes imatges-record, ben variades. Però si ens referim a menjars el gran record son els esmorzars o berenars de pa amb xocolata (buenu, i els entrepans de les excursions, que sempre els agafava de truita o tonyina; i el fàstig que li tenia i tinc al bacallà i les empenadilles de tonyina tampoc l’oblido). Però el pà amb xocolata era el meu preferit..i encara ho és, perquè si vull alguna cosa dolça i no sé que…sempre acabo amb això!

i quina relació té tot això amb el titol?

Les meves filles estan creixent en un país on si juntes les paraules pa i xocolata et posen cara de fàstig, i els berenars consisteixen en pa amb palta o amb ou. Però jo els hi preparo pa amb xocolata de tant en tant, per esmorzar, berenar. a la gran li encanta i a la petita…si és amb galetes maria, ideal!

Fa uns mesos estàvem esmorzant tots junts diumenge (és l’unic dia que aconseguim seure tots junts a esmorzar) i la petita volia com la mama, llet amb galetes. Ho va tastar aquell dia, i ara només seure a esmorzar ja les demana! Em porta el seu got i em diu “aleta, eche” A diferencia del pà amb xocolata, jo no els hi havia ofert mai però ella m’ho veia fer un dia rere l’altre….li va cridar l’atenció (suposo) perquè li agradaven els ingredients….i ara ella està més enganxada que jo!

així que ara, i amb menys de 5 anys, a una li agrada el pa amb xocolata i a l’altra galetes maria amb llet…i només estem començant!!

Son coses que no deixen de sorpendre’m, i m’encanten. Les seves primeres costums, que adopten per imitación sense adonar-se, que al cap dels anys poder les sentin innates. Fascinant…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s