Un dia, sense temps per pensar-m’ho gaire, m’en vaig anar a viure a 13.000km de casa meva. Sempre m’ha agradat escriure, i viure lluny em va donar ganes de començar un blog…després de deixar-ho un temps per molts motius, la maternitat i la lluita de cultures i les ganes d’expressar la meva opinió i no sempre tenir aqui expresar-li, m’han fet tornar aquesta costum, escriure, que m’encanta!
Penso en coses per escriure constantment, però per sort em falta temps per convertir aquestes idees en posts! Pero és que ser mare t’ensenya moltes coses, els fills et sorprenen quasi cada dia, i moltes d’aquestes experiències…val la pena comentar-les!
Aquest blog està escrit en dos idiomes. En català perquè és la que sento la meva llengua i amb la que m’agrada escriure. I en castellà perquè visc, treballo, i m’envolto pel castellà per tot arreu, sobretot des que visc fora..
D’aquesta manera, a més, el blog queda obert a la lectura dels amics de tots dos continente, i això també mola
Farem l’intent de tenir tots els posts en els dos idiomes…però si m’en deixo algun, quedarà escrit en l’idioma que em surti primer!
Lai
Aixi pensa una mare vivint lluny de casa 