Els dibuixos animats…quin invent!!!

Quan un és pare, apren a trobar a faltar el silenci. (la ironia és que pases un dia sol a casa sense els nens, i falta algo, i com que el silenci, et molesta) Però que en el dia a dia, t’encantaria tenir una mica de silenci, t’ho firmo i confirmo, i sobretot quan la…

Peus, Patades, Pases, Emprentes

He descobert que tinc debilitat pels peus dels bebés. Els trobo tendres, m’encanten el milió de linies i arrugues que tenen quan neixen, la suavitat que mantenen durant mesos, tot i que vagin descalços tot el dia. M’encanta com s’els miren, com els fan servir per descobrir el seu cos, o el seu mon. I,…

Civisme, si us plau!

Avui no parlaré de maternitat, ni de les meves filles, ni res relacionat. Avui estic emprenyada. I cansada, molt cansada de l’actitut agresiva i impersonal dels cohabitants d’aquesta ciutat (es clar, no de tots, no es pot generalitzar i conec gent de tots tipus, pero els que em trobo pel carrer… I es que més…

Quan les petits s’integren

Van passant els mesos…teniem un bebé a casa, després un bebé gran i un de petit; després una mini personeta i un bebé gran. I ara tenim dues mini personetes, que ja entenen força bé el que els hi dius, que van sent cada cop més independents i que juguen juntes (i es barallen també,…

Rutines

Tinc sentiments contraris respecte el tema de les rutines. – el 90% del que em diuen o llegeixo és que els hi fan bé als nens – jo, amb l’instint de maternitat “relaxada”, doncs zero normes, i poques rutines…com que no m’acaben d’agradar. Zero no vol dir que les deixi pegar-se o pintar les parets,…

Dia del pare

El dia del Pare, aqui a Xile, es celebra el tercer diumenge de juny. Això a mi em sembla moooolt rato. Estic acostumada que tota la vida el dia del pare sigui el dia de Sant Josep. Aqui, com a la majoria dels paisos llatins, es celebra al Juny en herència de la festivitat que…

Nostàlgies creuades i paisatges coneguts

Després de les vacances sempre em costa tornar a la rutina, a la que és ara casa meva. Em reconec caminant per Barcelona, o passejant per la Costa Brava, o en cas d’aquest any, per les Balears, i intentant memoritzar paissatges, olors, colors, sorolls…és com si amb tot això, carregués les energies, les bateries. Perquè…

a deixar els bolquers…decideixo jo!

El famòs tema del control d’esfínter…deixar els bolquers…Què fàcil seria si ens avisessin els nens que ja estan llestos per deixar els bolquers!!! Tots els pares de nens de més de dos anys esperem impacients aquell moment a la guarderia on ens diuen “li treurem els bolquers” yuhuuuuuu no més bolquers, benvingut estalvi, no més tovalloletes…

De bars i copes; de parcs i tobogans

Parlant amb un amic l’altre dia, em deia que havia quedat “a pendre una copeta a la terraca de Tamariu”. I m’ho deia, tan tranquil, com qui en diu que va al corte inglés, confiat que jo, per molt que porti 8 anys vivint afora, he de saber de què està parlant. Pero no. No…