Et trobo a faltar

Si. Ja ho sé. Tornem amb un tema moltes vegades repetit. Però és que et trobo a faltar. Ja sé que ho saps, jo també ho sé, tothom ho sap. Avorreixo mil vegades amb el tema. Pero no puc evitar-ho.

Per què et trobo a faltar. Quan veig una foto teva, quan em parlen de tu, és igual si tinc o no un bon dia, s’em fa un nus a l’estomac. M’encanta parlar de tu, explicar les coses bones que tens. Les dolentes…les he oblidat amb el temps (o no han existit mai) Però cada cop que hi penso, que en parlo, que m’en parlen, et trobo a faltar. Sempre et trobo a faltar.

Em diran exagerada, diran que no n’hi ha per tant, que una s’ha d’adaptar, que les ciutats no es troben tant a faltar. Que això només passa amb les persones. ¿Ah si? Però és que tú no ets una persona, ets moltes persones en una: ets familia, ets amics, ets persones que m’han marcat al llarg de la meva vida, ets persones que trobo molt a faltar (perquè la red social no acava ser el mateix que tenir-les davant), ets costums, ets entorn, ets records, ets histories, ets moltes coses. Ets casa meva.

Poder seré exagerada, però jo et trobo a faltar.

¿Diuen que es pasa amb el temps? Van 8 anys i seguim igual. Poder m’he adaptat més del que pensen, o del que sembla, poder puc reconeixer que aqui és viu bé, però ningú em treurà del cap que et trobo a faltar. Et trobo a faltar en dies que son tradicions de tota la vida i que aquí no es comparteixen, en dies on amics i familia celebren aniversaris, casaments, batejos o dinars entre amics.
No vull dir que aqui es visqui malament. Al contrari. Pero no és el mateix.

Trobo a faltar els paissatges de sempre, les olors, els carrers, les festes, l’idioma, però sobretot la gent. I es tan dificil veure’t només un cop a l’any. serveix per carregar energia, però no em dona temps de res: no em dona temps de posar-me el dia, d’explicar tot el munt de coses que s’acumulen al llarg de l’any, de conviure, de seure tranquilament a fer unes birres amb tot qui em vindria de gust.

No puc evitar-ho. Hi penso, m’enrecordo, m’ho recorden. I et trobo a faltar.

Però passen els mesos, i passen ràpid i ara no m’ho sembla pero aviat tornarem de visita. I durant uns dies, no et trobaré a faltar, i oblidaré el temps que passo tan lluny.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s